Ioga en sànscrit significa literalment “unió”. Aquesta unió es pot entendre com “la unió amb un mateix” (unió de tots els nivells de l’ésser humà: cos, ment i esperit), o bé com “la unió de l’individu amb el Cosmos”.

En un dels textos més antics i significatius del ioga, “els Yoga-Sutras” de Patanjali, es defineix el ioga com “Chitta-vṛtti-nirodah”, que significa “el cessament de les fluctuacions de la ment”.

Els orígens del ioga es remunta a més de 5.000 anys. El ioga va néixer en el si de la religió hindú, on encara perviu en una gran varietat de formes, encara que també és un enfocament i una manera de vida universal que ha influït i s’ha adaptat a altres cultures.

Des dels seus orígens mil·lenaris fins a l’actualitat, el ioga ha anat integrant una gran varietat de tècniques físiques, mentals i espirituals, combinades de diferents maneres, i sempre amb la finalitat de conrear al màxim el potencial de l’ésser humà, alliberar del sofriment i conduir-lo al coneixement del seu propi Ésser.